No hi ha hagut esgarrapada, a veure com ens en sortim

Joan Gaspart ha deixat anar el què pensava, o el que ha volgut que sabéssim del què pensa, en un discurs llarg, tipus Fidel Castro quasi. Seguirà posant calés i l'entrenador dels tres 'play off', en Natxo Gonzàlez, seguirà per a mirar de disputar el quart la temporada entrant.

No hi ha hagut, doncs, esgarrapada.

Les carícies ens les haurem d'anar fent nosaltres mateixos, però, i sense adormir-nos-hi, perquè si no sabem trobar la manera de que entrin més euros, el final de la temporada que ve serà dramàtic i sangonós. Que després de més de trenta anys afluixant la mosca i després de rebre les 'atencions' dels que ho saben tot (tot el que han pogut anar aprenent i interpretant al llarg de molt menys temps de trenta anys) l'amic Joan ens farà un paquetet amb totes les seves accions, ens les regalarà i ens haurem d'espavilar solets, del tot.

Ha parlat molta més gent andreuenca. Els més joves, que malgrat saber el que saben i no més, saben més del que els hi podia semblar a alguns, han deixat a caldo a la Junta Directiva actual, no pas a la Junta d'Accionistes, que són els que de veritat manen. No m'estranyaria gens una dimissió en bloc, que tampoc és potser el que més convé ara mateix.

Em veig a venir una nova Junta, força jove, que haurà de posar fil a l'agulla i tenir a punt formes i maneres d'arribar a la gent de Sant Andreu de Palomar, motivar-la, il·lusionar-la i captar-la per a que adquireixin accions, es facin abonats --socis se'n deia abans de la SAE-- i tapin el ciment de les grades amb la seva presència cada partit, des de l'inici de la Temporada 2010-2011. I més els hi valdria que els i les de l'actual Junta no se'ls girin del tot d'esquena, perquè sinó ho tindran més pelut.

A patir, tot col·laborant-hi, toca.

.

Carícies i esgarrapades

Això ens va donant la vida. Les esgarrapades, clar, es noten més, fan mal, fan nosa i persistim en no oblidar-les passi el temps que passi. Les carícies semblen de franc, se les valora el justet o gens, com si això fos el que hagués de ser constantment.

I diria jo que amb el temps es van equilibrant, bé tampoc sempre, hi ha carícies molt dolces, diguem-ne l'encert en la loteria amb un pessic important, per exemple, i esgarrapades profondes, dures, de mal pair, com ara malalties i morts sovintejades, en primera persona i/o en l'entorn proper.

Sense dramatisme exagerat, al nostre poble n'estem gaudint-patint unes quantes últimament.

La Unió Esportiva Sant Andreu va guanyar la Lliga i és el Campió del seu grup, el 3er.
El Versalles ja és obert i està bonic i acollidor.
Sant Andreu Decideix es va fent sòlid, amb nous voluntaris i adherits...

Per altra banda, La U. E. Sant Andreu no ha passat les eliminatòries i seguirà, segurament, a Segona B una altre temporada.
Al Versalles segueix, clar, sense poder-s'hi fumar.
No en sé cap d'esgarrapada de StAD i me'n alegro molt.

La carícia alegre de ser Campions de Lliga i tornar a disputar per segon any consecutiu les eliminatòries cap a Segona A, ha sortit ben esgarrapada al cap d'avall. Aquesta colla que s'autoanomenen "colegiados" no poden suportar la nostra samarreta i ens foten i refoten una vegada i una altre. Malgrat que no ho sembli el Sr. Gaspart, fins on sé de fonts fiables, ha mogut i remogut tot el que ha pogut la "Federación Española de Fútbol", d'on n'és vicepresident, per tal d'evitar-ho, però s'ha trobat amb un argument de mal rebatre: "- Si, a veces cometemos errores ...pero si su equipo hubiera marcado uno o dos goles el 'error' no se hubiera notado". Noi! A veure com ho rebats això?

I és que en quatre partits d'eliminatòria fer un únic, i al cap d'avall trist, gol, no fa gaire assequible pujar de categoria. Pitin el què pitin els àrbitres, que ja podiem comptar què seria... el què va ser: gols nostres anul·lats, gols falsos dels altres acceptats, penals a favor cap, ni legals ni ilegítims i penals falsos a favor dels altres, concretament del Barça At., donats per bons. Però això ja es sabia. I només fer-li gols, quatre, a la Universidad de LPGC, dos per partit, i un i prou a la Ponferradina, no equilibra de cap manera l'assetjament arbitral.

Ara ens en pot venir una altre d'esgarrapada, de les doloroses. Podria ser que Joan Gaspart es desentengués de la Unió Esportiva.

Ja es sabia que els negocis no li rutllaven prou bé, com a quasi ningú, cosa de la crisi. Acabar perdent les eliminatòries d'ascens i no estar a Segona A, que podia haver ajudat a equilibrar el pressupost per a la temporada vinent, sembla que fa que es plantegi prendre una decisió dolorosa, sobretot per a tots nosaltres. Però que uns brètols intentessin agredir-lo i li fotessin ratllades al seu vehicle, pot ser que el pugui acabar decidint a deixar-nos plantats i tocar el dos.

Puc entendre que el resultat final de les eliminatòries; la presència, poc comprensible de Boixos Nois, que tenen vetada l'entrada al seu propi estadi, al Narcís Sala; les agressions d'aquesta púrria bo i acabat el partit; la icompresible incompetència dels membres de 'seguretat', privada i pública; i alguna pressumpta declaració del Sr. Gaspart sobre el seu cor partit en la eliminatòria Barça At.- U. E. Sant Andreu, poguessin exaltar a uns bordegassos que senten i viuen la samarreta andreuenca... però s'ha de ser burro per a carregar contra qui ha fet possible que seguim sent. Qui se'n faria càrrec, en aquests temps punyeteros, del Club? Ells? Els ratllacotxes?

Sr. Gaspart, si us plau, no ens esgarrapi vostè.


.