Sant Andreu de Palomar

Sant Andreu de Palomar
Un poble amb 5.000 anys d'Història annexionat a contracor ...cap a la independència

dimecres, 24 de febrer de 2010

A Sant Andreu decidirem

En vam ser un centenar llarg, cent dotze, els que vam aprovar per unanimitat la constitució de la Comissió Ciutadana Organitzadora 'Sant Andreu Decideix'.

Gent jove, gent vella i no tant ompliem la sala de dalt, la del teatre, del Centre Cívic, asseguts i d'empeus. A la mesa hi havia en Jaume Domènech, home moderat i moderador, que va ser membre de la Comissió Pro Rambla que va fer que ens la retornessin i, posteriorment president de l'A.VV. de StAP. També l'Ivan Altimira, exokupa militant, membre actiu de Diables de Sant Andreu, actor i participant a Sant Hilari Sacalm com a voluntari de la seva Consulta per l'Independència. I, per fi, en Xavier Bassiana, l'activista cultural que va recuperar la nau de la fàbrica Ivanow i la va convertir en un Centre Cultural, també és el culpable de l'enrenou negatiu per a Sant Andreu de Palomar que suposa, i suposarà de per vida, que el TGV tingui l'estació central aquí al costat mateix, farcideta de delinqüents i prostitució, com totes les estacions centrals, i de gent i més gent forastera anant amunt i avall.

Van explicar el què es pretenia, que al 'districte' Sant Andreu, dins la plataforma 'Barcelona Decideix', s'organitzés la Consulta per l'Independència de Catalunya. Una feinada que cal que tingui molta gent col·laborant-hi, més de 700 persones calen, per a que l'organització funcioni i per a que molta gent andreuenca passi per les urnes per a dir que Sí, o que No, a que Catalunya esdevongui un Estat de Dret Independent dintre la Unió Europea.

No hi va haver estirabots, si no es considera així la meva petició que la Comissió Ciutadana, de la mateixa manera que no anomenarà mai "Comunidad Autónoma" a Catalunya, tampoc anomeni mai "barri" a Sant Andreu de Palomar.

Tenim doncs ja la plataforma Sant Andreu Decideix. Ara cal que quanta més gent andreuenca millor s'atansi el disssabte 6 de març a La Lira, i s'hi apunti a col·laborar, que amb els que erem dilluns no ens en sortiriem pas, que ens deixem de punyeteries i muntem una bona jornada de col·legis i taules electorals per a quan es decideixi i que milers i milers, motivats per ells mateixos o pels arguments que els hi haguem fet arribar, votin en expressió de la Democràcia si volem que la nostra Nació sigui independent d'aquella altra que fa més de tres-cents anys que ens 'tutela' i que seguim fent la nostra al món que ens ha tocat viure.

Jo votaré que SÍ.


Notícia a la pàgina web de la Comissió Ciutadana 'Sant Andreu Decideix'
Pàgina web de Sant Andreu Decideix a la WEB STAP
Pàgina web de 'Barcelona Decideix'

Notícia a VilaWeb StAP

.

diumenge, 21 de febrer de 2010

Salvador Espriu

He llegit que avui fa vint-i-cinc anys que va morir Salvador Espriu i que es vol fer-li un homenatge a la blocoesfera.

Ho tinc fotut. Tot just fa quatre dies que vaig juntant paraules per a expresar idees, que em corren o que em venen al cap, a un bloc i, no sé si amb recança o directament amb vergonya, en sé ben poc de Salvador Espriu.

Em sonen alguns títols --'Primera Història d'Ester'--, alguna expressió --'Sinera' per Arenys-- i alguna cançó que Raimon va fer amb la seva obra --'Inici de càntic al temple'--.

Acabo d'aprendre que era un home que semblava aixut i que anava a la seva. Que era un mestre del llenguatge en el nostre idioma, que coneixia i expressava en els seus graus de màxima dificultat.

I, buscant, ja que es demana que se'n faci una cita, he trobat un títol que m'ha atret desseguida:

El meu poble i jo

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

(Salvador Espriu - Raimon)(1968)


Sí que sembla que parli del meu País, això és clar, i del meu Poble també, oi?


Article sobre Salvador Espriu a VilaWeb
Vídeo on Josep Maria Castellet, Josep Maria Espinàs i Emili Teixidor recorden el poeta
Cançoner de poesia cantada Raimon-Espriu


.

dimecres, 17 de febrer de 2010

La Unió Esportiva que enamora

Durant uns anys i fins no en fa no massa, fins allà a finals del segle passat i primers d'aquest, la Unió Esportiva Sant Andreu i la gent de Sant Andreu estaven distanciats, no físicament, clar, però sí anímicament i afectuosa. S'ignoraven l'un a l'altre. Estaven girats d'esquenes.

Anar al camp un dia de partit era descoratjador. Sobretot si hi anaves algunes jornades seguides. Tres o quatre-centes persones, fot-li cinc-centes tirant llarg. I sempre, pràcticament, les mateixes. En un entorn d'uns 200.000 habitants, comptant tot Sant Andreu de Palomar, és a dir els 'districtes' de Sant Andreu i de Nou Barris (per cert, quin nom més lletjot per a un Districte Andreuenc que s'anomenava Roquetes abans del coi d'annexió).

Però a finals del 2001 un bon grapat de botiguers andreuencs van atendre la solicitud del Club, que s'havia anat conscienciant que calia fer alguna cosa per a trencar la tendència d'ignoràncies mútues, per a patrocinar un cartellet que deia 'Tots amb la Unió Esportiva Sant Andreu - omplim l'Estadi cada partit - recolzem l'equip - 1er. pas de la recuperació de l'Equip del Poble'. Amb aquest missatge, seixanta dos comerços hi van posar calerons i hi van apareixer. I sembla ser que va fer efecte.

Aquella Unió Esportiva de Tercera i, fins i tot, de Primera Regional, amb aquell gest d'apropament va rebre la contrapartida de que la gent andreuenca anés girant el cap, s'anés (re)interessant pel seu club de futbol i tornés a anar a rascar-se les butxaques a la guixeta per a entrar al camp.

I, noi, aquell equip que, segur segur, s'aburria sabent quina jugada xiularien i quina aplaudirien els quatre-cents habituals, es va anar motivant a mida que s'anaven omplint de mica en mica les grades i van sortir del pou de la 1a. Regional, ascendint a Tercera de nou.

El Club, per la seva banda, es va anar fent present al carrer, canviant el cartell que feia anys i panys que informava del proper partit --o del passat, que no s'actualitzava massa rigorosament--, organitzant recollides de joguines per Festes i deixant de veure a la gent com uns desagraïts caragirats.

Es va ascendir a Segona B, celebrant-se a la plaça de d'edifici de l'Ajuntament de Sant Andreu de Palomar. A l'estadi es va seguir tapant amb cossos el gris del ciment de les grades... i un entrenador per a oblidar per sempre més el va tornar a baixar a Tercera. La gent, els andreuencs i, també, força andreuenques, van seguir anant al camp. S'havia trencat el malefici.

L'arribada d'un home seriós, bo i que agradable i molt eficaç, en Natxo González, basc ell, va tornar la Unió Esportiva a Segona B. Es va guanyar la Copa Catalunya al Barça i a l'Espanyol. I aquella mateixa temporada, la passada, la del Centenari, es va jugar el "play off" d'ascens a Segona A. Un penal absurd va frenar la possibilitat de pujar, però no va refredar la gent.

En Joan Gaspart, el quefe, l'amo, l'home que feia més de 35 anys que aportava els calés necessaris per anar tirant i impedir que la Unió Esportiva desaparegués, es va fer càrrec del club. Un home de Barcelona que té, estranyament pel que és habitual, la sensibilitat de no anomenar mai, mai, "barri" a Sant Andreu de Palomar, sinó Poble: "-L'equip d'aquest Poble", "-El recolzament de la gent del Poble"... tant des de la gespa quan intervé micro en mà, com des del balcó de l'edifici del nostre Ajuntament, com a la tele en aquell programa de l'Albert Om, com al parlament del Sopar del Centenari davant el President de la Generalitat i l'alcalde de Barcelona. L'home que va acceptar la voluntat popular d'adequar l'escut del Club, recuperant els referents al poble i al país d'on és. I ara, inteligència i sensibilitat a flor de pell, va i ens salva el Versalles per a que torni a ser el què era i també la Seu Social de la Unió Esportiva.

I l'equip? L'equip, ben portat per aquest boníssim entrenador, és el líder del Grup 3er. de Segona B, a 9 punts del segon classificat, a hores d'ara. En 25 partits jugats fins ara tot just n'ha perdut dos i és el menys golejat.

Tot plegat enamora.



Pàgina web oficial de la Unió Esportiva Sant Andreu
Pàgina web de la U.E. Sant Andreu a la WEB STAP
El cartell del canvi de tendència
La campanya per a adequar l'escut

.

diumenge, 14 de febrer de 2010

L'HARMONIA Ateneu Popular / Federació d'Entitats de Sant Andreu de Palomar

Aquest dissabte vinent, 20 de febrer 2010, hi haurà la Quarta Calçotada per L'Harmonia. Les anteriors van estar força bé i van ajudar a que es conegués, una mica, el projecte.

L'Harmonia va nèixer amb la voluntat d'evitar que tots els edificis de la Fabra & Coats, recentment llavors adquirits per l'ajuntament de Barcelona en una operació plena de boires i estranyes maneres de fer, es repartissin sense tenir en compte les necessitats de la gent i les Entitats andreuenques, ni els orígens i l'arrelament del complexe fabril.


Va començar com a grup obert a la participació de totes les Entitats i tots els veïns i veïnes del nostre poble que volguessin dir-hi la seva i participar-hi. Va quedar clar des d'un principi que els partits polítics i, naturalment, l'ajuntament de Barcelona no en podessin formar part.
Es va repartir la feina a fer per comissions, amb l'assemblea com a estament decisori i, així, es va redactar el primer manifest d'intencions, es va dissenyar el primer logotip, es va organitzar i dur a terme l'Acte de Presentació i es va seguir treballant assembleàriament.

Aviat van fer-se paleses dues postures. La dels que volien que fos, com indicava el nom triat, popular i la dels que creien que la popularitat s'havia de restringir al 'bon rotllet' amb l'administració i a les Entitats del poble . També en això va haver-hi diferències, hi havia qui considerava que Sant Andreu de Palomar era, és, un poble i qui defensava que era un "barri" de Barcelona.

Els últims, els de "barri" i popularitat restringida a entitats, van haver d'acceptar d'entrada l'opinió de l'assemblea. Aigualint-la, però. Es van fer fulls de recollida de signatures i no es va qualificar de "barri" StAP, bo i que es va impedir que es muntés taula al carrer periódicament, per a informar la gent i rebre el seu recolzament signat, i tampoc va poder aparèixer la paraula poble a l'hora de qualificar StAP.

Es varen redactar Estatuts i es va constituir el grup com a Federació d'Entitats de StAP. Per tal de que les persones andreuenques no adscrites a cap entitat podessin formar-ne part, es va permetre la seva participació, prou difuminada, a títol individual i així es va obrir la porta als representants de partits polítics. No podien participar-hi partits com a tal, però sí hi podia haver persones que els representessin com a individus.

S'han anat fent fins ara tres calçotades, una mostra d'Entitats, dues Festes de Primavera i s'han mantigut contactes amb l'ajuntament de Barcelona a través dels seus representants al 'districte', que han portat a determinar que un, un i prou, dels edificis, el qualificat pels de l'ajuntament com a 'Casal de "Barri"', podria acabar sent co-gestionat per L'Harmonia i l'administració, amb visites a aquest edifici i contactes, reunions, taules i altres maneres 'd'apropament i entesa', amb pocs resultats concrets.

De contactar directament amb la gent del poble, tret de en les calçotades i primaveres, res de res. Això em va cansar i, no veient gens clar que L'Harmonia portés camí d'acabar sent un Ateneu Popular, amb la gent andreuenca compromesa en el projecte tret de com a espectadors i públic dels actes organitzats, vaig explicar-els-hi en assemblea i vaig tocar el dos. Pot ben bé ser que m'equivoqués, em passa prou sovint, però que un dels membres de la Federació passés a ser, també, conseller de l'ajuntament de Barcelona-'Districte' Sant Andreu, fa que pensi que potser l'encertés, algun cop també em passa que l'encerti ...ja s'anirà veient.

És clar que he seguit col·laborant amb el que m'han demanat i que, malgrat que després es facin l'orni a l'hora de tenir en compte que la WEB STAP és el mitjà virtual més antic i amb més audiència del nostre poble, seguiré ajudant a que L'Harmonia Ateneu Popular i (naturalment!) Cultural arribi tant lluny com sigui possible.

Dissabte, doncs, cap a la calçotada!



Primera pàgina web de L'Harmonia

Pàgina web actual de L'Harmonia a la WEB STAP

Enllaç directe a la pàgina de L'Harmonia des de la pàgina índex de la WEB STAP
Bloc de L'Harmonia


.

dijous, 11 de febrer de 2010

Abstracció

L'abstracció la veig com la capacitat d'estar per la feina i els seus resultats sense parar esment o, si més no, no deixar-se distreure per l'entorn.

Aviat, el dilluns 22 d'aquest mes de febrer, hi haurà la primera trobada pública per a crear la plataforma Sant Andreu Decideix, integrada dins Barcelona Decideix, per a aplegar totes les persones i entitats interessades en anar preparant al 'Districte' de Sant Andreu la consulta per la independència --la del País, no pas encara la del Poble-- segons informava ahir VilaWeb.


Em sembla bé i hi aniré amb l'ànim d'ajudar tant com pugui a que surti bé, tant l'organització com el nivell de participació de la gent andreuenca.

No sé del cert qui l'ha convocada aquesta Assemblea Constituent, m'ha arribat que hi són un dels Castellanos, en Jaume Domènech i l'Ivan Altimira, ja m'està bé. Pel que conec de tots tres crec que s'ho prendran seriosament i maldaran per a que sigui un èxit el resultat final, és a dir l'organització de la consulta i el nivell de participació. No sé qui més hi ha ni a qui més em trobaré aquell dilluns, així és que hi aniré absolutament obert a escoltar quina serà la proposta i de quina manera es vol que s'articuli.

Amb el temps he anant aprenent a abstraurem, a anar per feina, a col·laborar i a mantenir la lleialtat amb els acords a que en l'assemblea o el grup de treball s'arriben, deixant de banda la meva opinió personal després d'haver-la exposat i defensat, tant si ha quedat reflectida en els acords com si no i a avantposar l'importància de l'èxit del projecte a l'agrat o desgrat dels companys de viatge, abstraent-me a l'hora de realitzar les feines que he assumit, sempre que no em semblin contràries a l'objectiu pactat, si això em sembla que passa, m'explico, toco el dos i segueixo recolzant externament l'èxit d'aquell objectiu.

També amb el temps he anat veient que no a tothom li passa el mateix. He escoltat moltes afirmacions de compromís que després, influïdes per entorns pretesament aliens, s'han deformat i han acabat fent passar pel davant de l'interès del resultat final les pressions de les capelletes. Fer passar bou per bèstia grossa, que es diu. Segur, però, que amb l'importància nacional d'aquest afer això no passarà, o, si més no, això és el que espero.

Haurem de saber abstraurens i pencar de valent, que Catalunya necessita poder anar a la seva, prenent les seves pròpies decisions, cometent els seus propis errors i gaudint dels seus propis encerts, sense constrenyiments ni tuteles no volgudes, ni demanades.


.

dimarts, 9 de febrer de 2010

Sant Andreu de Palomar, el meu poble

Potser l'encapçalament d'aquest bloc sobti a alguns, enutgi a altres o cansi als que m'han sentit defensar-ho de fa força anys. Potser, però, algú hi estigui d'acord.

D'ençà que aquell emperador romà anomenat Claudi va acabar l'aqüeducte que havia de subministrar de bona aigua al nou assentament que anomenaven Barcino, que hi ha persones que viuen organitzadament a aquest tros de Catalunya.

Abans d'això ja n'hi havia que hi rondaven, gent del neolític i íbers, que des del seu poble al que avui és Santa Coloma de Gramenet s'hi estaven més o menys habitualment, algunes restes s'han trobat.

Després, aquest lloc va tenir nom: Palomar, ja surt a una escriptura de l'any 991, mira si en fa de temps. No és un nom acastellanat, sinó que colom i palom en les seves versions llatines eren utilitzats indistintament llavors i va ser colom el que es va populartizar amb els anys.

En aquest lloc, Palomar, els cristians van decidir alçar-hi un temple (996) a un dels seus, Andreu de Betsaida, i des de llavors s'anomena Sant Andreu (a qui està dedicat) de Palomar (on està ubicat), de fet l'expresió 'Sant Andreu de Palomar' no apareix fins ben entrat el segle XI. Així és, doncs, que no és correcte anomenar Sant Andreu del Palomar, que vindria a ser que l'Andreu de Betsaida estigués en un colomar.

I aquí han anat passant generacions i generacions d'andreuenques i andreuencs (bo i que en realitat ens hauriem d'anomenar 'palomenques' i 'palomencs') que han tingut aquest tros de món com el seu Poble.

Que deixés de ser-ho va ser una jugada ilegal d'interessos. L'any 1897, concretament el 20 d'abril, el municipi de Barcelona es va annexionar el de Sant Andreu de Palomar, tot i que la Llei vigent en aquell moment només permetia l'annexió d'un municipi per un altre si colindaven i, amb Sant Martí de Provençals pel mig, Sant Andreu de Palomar no colindava de cap manera amb Barcelona. Això algun dia s'haurà de revisar, entre altres raons perquè la gent andreuenca de 1897 va fer mans i mànigues per a evitar l'annexió forçada.

I aquí i així estem de moment. Alguns que són 'del "barri" de tota la vida' i altres que tenim Sant Andreu de Palomar per el nostre Poble i, dintre d'aquests últims, alguns que mai n'hi diem "barri" i altres que els costa molt fer l'esforç de deixar d'anomenar-lo així i canviar a l'expressió Poble quan s'hi refereixen.


El Terme Municipal de Sant Andreu de Palomar
La Història de Sant Andreu de Palomar
Quadre cronològic de Gemma Monter
El 20 d'Abril a Sant Andreu de Palomar

Pàgina Web del poble de Sant Andreu de Palomar

.

Seguidors