Sant Andreu de Palomar

Sant Andreu de Palomar
Un poble amb 5.000 anys d'Història annexionat a contracor ...cap a la independència

dilluns, 17 de gener de 2011

Escrit fa temps : 'STAP ARA, STAP DEMÀ'

Repassant una antiga secció de la WEB STAP, 'Opinions', m'ha semblat que els escrits que hi vaig anar publicant, si més no alguns, tenien encara actualitat, o això em sembla a mi.

Així que de tant en tant n'aniré 'republicant' algun.

Començaré pel més antic, 'StAP ara, StAP demà', de l'estiu de 1998, quan encara no feia un any de l'inici de la pàgina Web de Sant Andreu de Palomar:


'STAP ARA, STAP DEMÀ'

No és que Sant Andreu de Palomar sigui, o hagi sigut, millor que els antics-municipis, municipis o supramunicipis que l'envolten. Però vullguis que no, té una història i un tarannà propis. I s'estan oblidant, diluïnt o desapareixent. No sembla pas gens de positiu això : "Qui perd els orígens, perd la Identitat" diu el poeta.

I ben mirat, STAP pot tenir una situació privilegiada. És, ho ha sigut sempre, el pas obligat des del nord a tot aquell que entra a Barcelona via terrestre. És el més llunyà del 'centre' dels Municipis anexionats, és a dir, la frontera del Municipi Barceloní amb els Municipis veïns del nord: Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Montcada, Ripollet i Cerdanyola del Vallès. Serà la seu del T.G.V. És nus de comunicacions vials (Nus de la Trinitat). També gaudim de prou bones comunicacions públiques (metropolità, busos, ferrocarril). No se n'està treient massa profit d'aquestes condicions favorables, però.

La seva evolució de municipi rural a industrial ha anat deixant pas a una indefinició neguitosa : "barri dormitori", o àrea comercial amb personalitat. . . o què? Com a "Barri Dormitori" el futur és gris i amenaçant. L'especulació urbanística ens pot anar decantant cap a una mena de Bellvitge o de Ciutat Meridiana (en un extrem de l'arc) o, alternativament, com a lloc vell i vetust, degradat i perifèric.
Esdevenir una superfície comercial amb personalitat, sembla una opció més atractiva potser, tot i que no exenta de riscos.

Malgrat els riscos pot ser un objectiu més engrescador. Caldria refermar aquesta personalitat andreuenca, il·lusionar els comerciants i difondre l'oferta arreu. Cal tenir en compte que en l'antic terme municipal de STAP avui en dia hi habitem uns tres-cents cinquanta mil veïns (350.000). Un 'mercat' considerable, una cinquena part dels habitants de BCN. Això sol ja pot fer atractiu econòmicament i, per tant, financiable el pas de treballar per a consolidar-se com a 'l'Enorme Superfície Comercial de la Porta Nord de la Gran Metròpoli'.

Però és que 350.000 veïns és en si mateixa una força molt considerable. I així és com el centralisme de l'Ajuntament de BCN, tots els consistoris que hi ha hagut a BCN d'ençà l'annexió -al marge d'ideologies o color polític- han considerat l'antic Municipi. I, 'per si les mosques', l'han trinxat i han aigualit el sentiment andreuenc per a fer-lo molt més manipulable (governable?) :
- Quatre 'Districtes'.
- Mínima conservació de signes d'identitat en el que era el casc urbà, avui dia 'Districte Sant Andreu'.
- Joc d'influències a les Entitats Històriques que han impedit que cap d'elles reixís.
- Potenciació (i control?) de noves entitats, associacions i grups d'estil 'barceloní', amb escassa sensibilitat andreuenca.
- Desaparició de qualsevol menció, signe o símbol andreuenc als 'Districtes' de Nou Barris o Horta-Guinardó.
-Manipulació econòmica via "subvenció sí", "subvenció no" (proporcional a la seva possibilitat de control?) a les Entitats andreuenques.
-Utilització mal disimulada del càrrec polític/administratiu de Regidor o Conseller -per part de la majoria dels que l'han ostentat- per a 'posar-se medalles' que els permetessin fer 'carrera' en altres estaments...

I si a aquests 350.000 veïns ens poden anar explicant i fent veure les coses com els hi interessa, fracmentadament, som més manipulables (per ejemple: "En la última Legislatura hem plantat 40.000 arbres al 'Districte' de Sant Andreu". I la gent ens ho creiem. La realitat és que el que s'ha plantat son plançons a mig fer, i més de la meitat morts. Però fan inauguracions i fulletons propagandístics i BTV's i discursos i estadístiques... amb part dels calers que paguem els andreuencs, i és evident que 350.000 "paganos" deixen a la seva disposició molts, molts, duros). Els "Interesos de Ciutat" son una altra bona manera de fer-nos combregar amb rodes de molí.

I potser és això el que volem els andreuencs, potser sí.

O potser és el que ens mereixem... o potser no.

I és que 200.000 vots, son 200.000 vots! Això ara. Abans ni això havien de tenir en compte.

Convindria esbrinar si el que hi ha és el que volem, i/o ens mereixem, aquests centenars de milers de Ciutadans amb gentilici propi: els andreuencs.

O deixem passar cent anys més i tornem a "celebrar-ho".


Sant Andreu de Palomar, estiu '98



Opinions: 'StAP ara, StAP demà'



.

divendres, 14 de gener de 2011

Resistència cívica, neta i legítima

Ja em semblava que no agradava i que hi hauria algun acte de resistència a acceptar que l'escut de Barcelona ens fos refregat a cada placa de cada carrer andreuenc.

Hi ha hagut qui, des de la 'societat civil' i ben cívicament, s'ha mobilitzat i ha actuat tot sobreposant l'escut del nostre poble a l'escut de la 'gran madrastra'. No l'han tatxat amb pintura, que potser seria lleig, han posat una enganxina amb l'escut andreuenc per sobre del barceloní, netament.

Bo i que a barcelonins, 'barcelonencs' o 'andreuenins' no els agradi, cosa ben normal ja que per a tota aquesta colla el nostre poble pentamil·lenari, que així podem qualificar d'ençà la descoberta de la Necròpoli Neolítica a prop l'estació de baix, és considerat com a "barri" o, a tot estirar, 'districte' de la metròpoli, deixar clar que per a la gent andreuenca l'exibició de l'escut de l'annexionadora ciutat és rebutjable per colonitzador i provocatiu és plaussible i d'agrair.

A qui tampoc ha agradat és als defensors d'aquest 'civisme de pa sucat amb oli', 'per decret', segons el qual tots i tot ha de ser 'políticament correcte', 'cívicament permès', acceptat i imposat des de d'alt, al marge, i molt sovint en contra, de la opinió i els costums de la gent del carrer; no pas de tota, hi ha qui sempre està predisposat a perdre llibertat a canvi de poder exigir 'ordre institucional', 'civisme' personalitzat, exagerat i fet a mida. Un exemple podria ser els que estan en contra del so de les campanes; noi, sempre, o de fa moltíssim, a Sant Andreu de Palomar hem pogut saber l'hora mitjançant el toc de campana de les esglésies, no fa tant també sabiem quina hora era quan escoltàvem la sirena de Can Fabra al matí, a primera hora de la tarda i a l'inici de la nit. Molt llepafils aquests 'cívics ciutadans'.


I amb això es van trobar la colla de veïns que l'altre nit anaven, presumptament, restituint el sentiment i l'orgull de ser andreuencs anul·lant l'escut que hi havia pel propi sense malmetre res, quan una dotzena de policies, mossos d'uniforme i de 'la secreta', els van envoltar i identificar quan anaven xino xano pel carrer i algun d'ells es coneix que canviava escut per escut.

No sé pas com acabarà això, ni quina norma van contravenir, alguna segur, n'hi ha per a tots els gustos de normes i susceptibles de variadíssimes interpretacions. Tampoc sé com és possible que es muntés un operatiu d'aquella mida quan al senyor que va 'malmetent' (?) les plaques verges amb una enganxada barcelonina i que molts hem pogut veure a plena llum del dia, se li ha permès fer-ho, no només al nostre poble sinó, sembla ser, per totes les plaques de tota la seva ciutat. Que és pitjor tapar una irregularitat, encara que sigui amb una altre, que la irregularitat primerenca mateixa? Cal castigar els 'rebels' i mirar cap una altra banda amb els 'afins'?

Civisme i resistència andreuenca clarament cívica, neta i legítima.


.

Seguidors