Sant Andreu de Palomar

Sant Andreu de Palomar
Un poble amb 5.000 anys d'Història annexionat a contracor ...cap a la independència

diumenge, 22 d’agost de 2010

Qüestió de tamany

Últimament he debatut i fins i tot discutit amb persones que opinen que això de que Catalunya sigui independent és superfluu i fins i tot negatiu. Que serà una pèrdua d'energia que hauria de ser canalitzada cap a la lluita social. Que, a última hora, serà posar en mans de burgesos capitalistes el futur i que els mals del món venen precisament d'especuladors capitalistes globalitzats, per tant, contra què s'ha d'anar és contra aquesta escòria que sagna les classes populars.

I no dic jo que no tinguin raó. Que els mals de la humatinat no s'arreglaran ni de bon tros amb un nou Estat.

Però per anar avançant per algun lloc s'ha de començar, no? Perquè varetes màgiques que acabin amb la misèria i l'opresió ja es va veure amb la U.R.S.S. que no n'hi ha. I reduir i apropar els vividors, especuladors, polítics i altres exemplars d'éssers que fan la viu-viu amb la suor i les penalitats de la majoria, pot ajudar a identificar-los i a tenir-los més controlats i pressionats.

Perquè, des del punt de vista àcrata de prioritzar la Revolució Social i l'eliminació de barreres ideològiques, religioses i econòmiques, no veig quin mal ens pot fer treure'ns del damunt a un bon grapat de vividors, especuladors i polítics xuclasang que, a més a més, distorsionen la realitat espoliant-nos en el seu propi profit i mantenint enganyats als anomenats companys de classe, als que fan creure que els séus mals venen de la manca de solidaritat dels catalans.

Que el que deixaran de xuclar uns ho xuclaran uns altres, diuen. Potser sí, vaja, segur que alguns ho intentaran. Però en seran menys i els podrem conèixer més, perquè no seran a centenars de quilòmetres, sinó aquí mateix i, per tant, fins i tot els podrem neutralitzar més.


Pot ser que l'antidogmatisme que hi ha a la base de les idees llibertàries hauria de ser més rigorós i present per part d'aquestes persones que, de bona fè, revifen uns postulats que potser són ben dogmàtics. No hi ha pitjor mal que la ignorància i a la ignorància se la combat de prop, amb coneixaments empírics, no dogmatitzats, mai centralitzats i mediatitzats per interessos aliens a qui burxa per sortir del desconeixament. I això només es pot fer de prop, utilitzant tots els recursos que es tenen i evitant que aquests recursos estiguin en mans inadequades i, a sobre, llunyanes.

Durant la Revolució que es va iniciar el 1936 es van dur a terme un munt de col·lectivitzacions. És a dir es va reduir el tamany de l'entorn i es va donar responsabilitat a unes quantes persones conegudes per a gestionar els recursos i avançar cap els objectius que la col·lectivitat havia decidit marcar. No es va deixar que fos un Comité Central llunyà qui decidís qui i com s'havia de gestionar una col·lectivització concreta, bo i que confederalment es tenia en compte els objectius revolucionaris que aquell comité emmanava, entre altres el de lluitar contre el feixisme explícit i abassegadorament centralista dels del "movimiento".

No sé veure que ara pugui ser tant diferent. A la nostra col·lectivitat d'ara l'anomenem Catalunya. El Comité Central Confederal pot ser el Parlament Europeu. I els que hem de decidir qui ens gestionarà els recursos propis i s'enfrontarà al centralisme, la mentida, l'espoli i la ignorància, som nosaltres.

En el temps que ens ha tocat viure a l'Assemblea s'en hi diu Parlament i el vot, ara, no es fa a mà alçada sinó ficant un paperet en una urna, però els que, si volem, decidim qui seran els responsables seguim sent el Poble.

I de cap manera vull dir que amb això ja n'hi hagi prou. Que, qui ho vegi just i convenient, no hagi de seguir lluitant per a que s'arribi a produir la revolució social. Però el que sí dic és que aquesta lluita serà més efectiva i fins i tot més fàcil en un entorn de tamany més assequible, més humà i sense tants xuclasang, a més a més forasters i amb interesos ben contraris als nostres.

Així que potser tot plegat sigui una qüestió de tamany. I en aquest cas l'aventatge la té el que la té més petita.


.

dijous, 5 d’agost de 2010

Ui! quina por

Por a tenir por, aquesta és l'única por que hauriem de tenir.

Tot i que Europa ens ha ben fotut en prou ocassions, deixant-nos penjats en mans de borbons i francos quan s'havien compromès a fer costat al poble català i a la legalitat democràtica, en aquesta excepcional ocasió això és ben improbable.

Ara som Europa, som Unió Europea. Ara no ens defensem amb les armes de l'agressió espanyola. Ara el perillós per a nosaltres "ejército español" no va per lliure, forma part de l'OTAN.

Ara exigim el nostre dret, reconegut per l'ONU, a decidir el nostre futur, la nostra independència, depositant paperets a unes urnes i sumant els que diuen que volem ser un país democràtic dintre la Unió Europea a la qual pertanyem. Un país democràtic i independent d'aquest altre país que porta d'ençà els "Reyes Católicos" fent-nos la gitza, espoliant-nos, aplastant-nos culturalment.

Ara només ens podrà fer fotre la nostra por. Una por no se sap ben bé a què. Una por acumulada al llarg dels segles, interioritzada per molts. Una por destructiva si no li plantem cara. Plantar-li cara a la nostra por irracional és molt més senzill que fer-ho a exercits, canons, tancs i avions de combat, evidentment.

Sí, ja sabem com les gasten els veïns de ponent. Anulen furs i institucions; esquarteren el territori; prohibeixen la llengua; enganyen ("apoyaré el estatuto que salga del Parlament..."); riboten, aigualeixen i recorren als seus tribunals; entorpeixen lleis i ressolucions europees; prenen acords que ens afecten directament ben en contra del que ens interessa mínimament. I així seguirà sent mentre formem part del seu estat, però només mentre formem part del seu estat.

I si la pròpia por no ens ho impedeix, aquesta vegada deixarem de ser una part d'ells forçosament i forçada.

Ara, ben aviat, el 24 d'octubre sembla ser, si tots, si més no la majoria, deixem el paperet a l'urna amb el vot per a una coalició que es comprometi a proclamar la Independència des del Parlament, iniciarem el camí irreversible cap a ser nosaltres, només nosaltres, dins el marc democràtic de la Unió Europea, els que decidirem i farem el que ens sembli convenient per als nostres interesos d'aquí en endavant.

Perquè és clar que, tots els que estan organitzats o s'estan organitzant políticament a hores d'ara, es presentaran units. Perquè només això és el que poden fer, perquè només això és el que en aquest moment es pot i s'ha de fer. I segur que és el que acabaran fent. El moment històric que ens ha tocat viure no admet egoïsmes, personalismes ni collonades.

Por? Por a deixar un paperet a una urna? Ui! Sí, quina por.

Qui ha dit por? Pit i pebrots! Canya!


.

Seguidors