Que bé que ho fan els punyeteros! Quin ritme! I no tenen més de 18 anys, la més petita 8 i no vegis tu com toca la trompeta i com canta la criatura.
Ja sé que no faig cap descobriment, que al nostre poble els conèix moltíssima gent. Només calia veure la que arribavem a ser dissabte passat als Jardinets de Can Fabra a la festa dels 30 anys del 'de Cap a Peus', la revista de "barri" de l'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar.
Enamoren (la canalla, no pas el 'de Cap a Peus'). Jo n'estic ben penjat de fa més d'un any quan el Josan, el pare del Dani, el primer trombó, va posar al televisor del seu bar, aquell del piquet i la picor, el DVD que tenen gravat i em vaig quedar bocabadat en escoltar una colla de nens i nenes, alguns un pèl crescudets ja, que interpretaven swing dixeland de manera que, si només escoltaves, et semblava que eren una banda de negres nordamericans, al observar per la pantalla que eren una colla de marrecs em van deixar de pasta de moniato.
Vaig adquirir la gravació i tot tornant-la a escoltar els hi vaig obrir una pàgina a la WEB STAP. Dissabte els vaig poder veure i escoltar en directe per primera vegada, perquè per la Festa Major passada vaig fer salat quan van actuar des de balcons de la Plaça del Comerç.
I tenen admiradors arreu, fins i tot al Canadà, on una professora del Glendon College de la Universitat de York de Toronto, la Shaudin Melgar-Foraster, els hi ha dedicat sengles articles als seus blocs, en català i en anglès, lloant la Banda i opinant que 'el més sorprenent és que són veritables professionals', i que '...ha tingut molt èxit entre els meus estudiants de la universitat. Els ha agradat moltíssim la banda'.
L'artífex és en Joan Chamorro, el director de la Jazz Band de l'Escola de Música de Sant Andreu de Palomar, que ha gravat també amb l'Andrea Motis, una noieta de 15 anys que canta i toca la trompeta i saxo alt de maravella, el disc 'Joan Chamorro presenta Andrea Motis', on la intèrpret de la StA Jazz Band es llueix i, també, enamora.
Aviat treuran un nou disc i, com va dir en Joan Chamorro, qui no els tingui, d'aquí a un temps se'n ben penedirà.
Coi de canalla!
Sant Andreu Jazz Band a la WEB STAP
l'actuació de dissabte 23 d'octubre 2010
l'Andrea Motis amb en Joan Chamorro
el bloc en català de la Shaudin Melgar-Foraster
el bloc en anglès
Sant Andreu Jazz Band al Myespace
.
A això condemnarà la Generalitat de Catalunya, barceloninament centralista ella, a la gent major andreuenca que en endavant entri en una situació d'estat terminal per malaltia.
La Rosa, avui n'hi diuen Clínica Coroleu, probablement haurà de tancar portes si acaba suprimint, la Gene, el Concert per a la Gestió de Serveis Sociosanitaris d'Hospitalització de Llarga Estada, Cures Paliatives i PADES (Programes d'atenció domiciliària - equips de suport). Ep! Podran anar a dinyar-la a un altre centre de la 'mateixa ciutat', això sí, eh.
A la gent andreuenca que està propera a traspassar no se li pot fotre pitjor malifeta que envir-los a passar l'útim temps que li queda lluny del seu poble, dels seus familiars i, en molts casos, lluny de les amistats que encara els hi queden.
Sí que és veritat que una habitació hospitalària s'assembla, no sempre, com una gota d'aigua a una altre habitació hospitalària i que en això no han de notar massa diferència. Però per a qui a nascut i/o ha viscut sempre a Sant Andreu de Palomar, quedar desplaçat és sempre un malestar i si saps que ja no hi tornaràs mai més és directament una putada.
Però el pitjor és que la gent coneguda que encara és viva i que estant al carrer Coroleu l'aniran a visitar prou vegades i fins i tot la treuran amb la cadira de rodes a prendre un xic el sol a la porta o, millor encara, a la Plaça de Les Palmeres, aquesta gent, major també, no anirà possiblement mai més a veure la persona malalta, o molt de tant en tant i això pot voler dir una vegada o dues, perquè a la següent ja l'informaran que "- fa uns dies es va morir". I no serà per mandra o per desafecció que no aniran a visitar-la, sinó perquè per a una persona vella agafar metros i busos es torna un suplici, o un impossible en alguns cassos.
I ben bé podria ser que, persones que quedaran així condemnades, a La Rosa haguessin conegut a la parella amb que es van casar després de veure's i ballar junts a la sala de ball que hi havia en els anys que, la persona terminal ara, tenia edat per a ballar, festejar i casar-se. I això és més probable que passi que no pas que aquesta colla de pocavergonya deixin d'anar prometent 'millores dels serveis socials' cada cop que s'apropen eleccions.
Així és que, com que hi ha crisi, a dinyar-la sol i lluny dels teus i del teu poble ...o haver nascut ric, tu!
La Rosa - Clínica Coroleu
Salvem la Coroleu
.
Picor la que encara té al cos un veí andreuenc que l'altre nit, uns minuts després de l'inici de la vaga, va rebre la visita d'un piquet 'informatiu' compost per altres veïns i veïnes del nostre poble.
Aquest veí té un bar. El porta ell sol, no té treballadors, i el seu horari és de tarda-nit, obre cap allà quarts de vuit les vuit i tanca sobre les dues de la matinada, o quan la normativa li exigeix. És un bar petit, net, amb un ambient proper i agradable que li dóna la clientela que hi anem, mai hi ha batusses ni xerrameca i crits a la sortida, els entrepans que hi fa són bons i bé de preu...
L'altre dia, el de la vaga, poc després de que s'iniciés 'oficialment', amb el bar bastant ple de la clientela de sempre, va veure que un conegut entraba i darrera seu hi havia un grapat més de gent coneguda, va pensar "- Carai! A veure com ens ho farem amb els que hi ha i tota aquesta colla que ve". Ah! Però no. No venien a fer una cerveseta. Venien a tancar-li el bar!
El primer d'entrar el va informar que a les dotze havia començat la vaga general. Sense més va sortir i de seguida va entrar-ne un altre megàfon en mà, aquest 'convidant' a tothom a tocar el dos. El del bar va mirar de raonar amb ell explicant-li que el bar estaria tancat per vaga l'endemà, vaja, el que per a ell era l'endemà, a pocs minuts de les dotze encara ho considerava la jornada d''avui'.
Ni raonaments ni òsties! "- O tanques tu o te'l tanquem nosaltres". 'Nosaltres' eren una cinquantena llarga que estaven al mig del carrer fotent crits "- Huelga General!!!!" i cosetes així que anaven informant al veïnat que, com que l'endemà no anirien a treballar perquè estarien de vaga, no havia de sentir-se molestat perquè a aquelles hores els hi fessin un recital a la porta de casa.
Per a que la cosa no acabés malament, amb probables enfrontaments entre els clients i el piquet de la picor, el veí del bar va tancar portes.
Després es coneix que part dels integrants del piquet, sembla ser que una majoria, es van adonar de la manca absoluta de sentit comú de l'acció, obligant a un petitíssim bar a tancar portes aquella jornada havent-hi locals a llocs, com ara l'Heron City, que continuarien oberts. Van improvisar una assemblea al mig del carrer i van acabar decidint de disoldre el piquet. Malgrat això, un altre bar, tant o més petit, també unipersonal encara va ser 'informat' cap allà l'una de la matinada.
Els més perjudicats per l''acció revolucionària'?El propietari del primer bar, amb el mal cos que li va quedar en veure que cinquanta coneguts el coaccionaven i que hauria de fer no un sinó dos dies de vaga, perquè qualsevol obria l'endemà, amb aquella prespectiva.
I l'altre, un veí actiu i activista, seriós, coherent, que formava part del piquet, bo i que en el moment de l''acció informativa' no estava present, i que des de l'endemà ha hagut de donar moltes explicacions a molts que li hem preguntat si és que s'havia tornat lelo.
I a qui li piqui, que es grati..
Que bé que ho fan els punyeteros! Quin ritme! I no tenen més de 18 anys, la més petita 8 i no vegis tu com toca la trompeta i com canta la criatura.
