Sant Andreu de Palomar

Sant Andreu de Palomar
Un poble amb 5.000 anys d'Història annexionat a contracor ...cap a la independència

dilluns, 19 d’abril de 2010

La Canonja ens mostra el camí

Avui, 20 d'Abril, fa 113 anys que el nostre Municipi, Sant Andreu de Palomar, va ser annexionat al de Barcelona. A la gent andreuenca de llavors li va sentar com una patada al fetge.

No a tota la gent, clar, hi va haver fatxendes, sempre n'hi ha, igual que de botiflers, que per tal de quedar destacats i per sobre dels seus veïns, van aplaudir i recolzar la imposició. Els que van veure, la majoria, que allò no era bo de cap manera pel poble van formar la Junta Desagregacionista, van rascar-se les butxaques llogant un advocat i van reclamar a Madrit que no es dués a efecte. Endebades. La reina de les espanyes va dir que endavant, que què volia dir que aquella colla d'arreplegats no volguessin formar part d'una maravella maravellosa com la Gran Barcelona... annexionats i santes pàsqües!

I, noi, va neixer el 'barri' de "San Andrés". Apa! ja no som de poble, des de llavors som de 'barri'. Que bé, oi?

Amb les diferències que hi poguessin haver, que n'hi havia, clar, als canongins els va passar quelcom de semblant. Més bèstia, molt més especulatiu i de fa menys anys, però amb el mateix resultat: el centralisme els va enxampar i va transformar en 'veïns de barri' d'una ciutat que no era la seva, a la gent de La Canonja per comptes de 'veïns del seu propi poble'.

Però, mira, no s'hi van conformar, amb el pas del temps van moure's, van llogar un advocat i van anar fent passes per a arribar on van arribar el passat dijous, quinze d'abril de 2010: tornen a ser un Municipi Independent, com havien sigut sempre.

I això que 'legalment' van ser ells qui van demanar l'agregació a Tarragona, i que els que ho van fer efectiu ho van fer tenint en compte i respectant totes les lleis vigents en aquell moment --lleis franquistes, no cal dir-ho, d'aquell any 1964-- i que no van protestar desseguida. No com a nosaltres, que ens van annexionar tant sí com no saltant-se les de 1897, que deien que un Municipi podia annexionar-ne un altre de colindant, cosa que no es donava ja que entremig hi havia, hi ha, Sant Martí de Provençals i, a més a més, nosaltres sí que vam deixar clar des del primer moment que no voliem deixar de ser gent andreuenca per a passar a ser 'barcelonins de barri'.

A veure si ens anem posant les piles i comencem a plantejar-nos seriosament que això de que sigui el centralisme, 'monàrquic', 'republicà', 'feixista' o 'democràtic', qui ens vagi remenant les cireres al seu gust no té res d'irreversible. Que caldrà dedicar-hi hores, esforços i calés, però que podem arribar on han arribat fa tot just cinc dies la gent de La Canonja. Amb els ets i uts que calgui, però podent decidir nosaltres mateixos quin andreuenc o quina andreuenca s'estarà prenent les decisions que ens afectin des de l'Ajuntament de Sant Andreu de Palomar. No com ara que ens les van fotent (esquarterament, Meridiana, Rambla, 'Nou Barris', cementiri, casernes, T.G.V., 'nova centralitat', Fabra i Coats...) i les anem entomant, decisions de gent de Barcelona que s'estan a l'edifici del nostre Ajuntament com si fos seu.

46 anys han trigat a La Canonja a retrobar la seva llibertat i la seva pròpia responsabilitat. Naltros ja en portem 113, que si bé és veritat que al costat dels més de 2.000 d'història no és res, ens en caldrà gaires més per a començar a aplicar-nos l'autodeterminació que reclamem per el nostre país?



el 20 d'Abril a la WEB STAP

20 d'Abril 2010
la Història de Sant Andreu de Palomar
Ajuntament de La Canonja
La Canonja, tot el procés per a deixar de ser un 'barri'


.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors