Anem-hi anant

Els de sempre han tornat a fer el de sempre: discutir, fer-se els pinxos i tornar-la a espifiar. Cadascú és fill de sa mare i, ja se sap, de mare només n'hi ha una i la de l'un i la de l'altre i la de l'altre i l'altre, s'estiren el monyo, dissimuladament que no és bo donar l'espectacle, però al cap d'avall acaben sempre fent un vodevil, una mena de tragicomèdia amb un guió ben conegut... "-la culpa és teva".

Al Parlament ja la van muntar per a arribar a una 'declaració unitària' que fotia frisança per la fluixera que desprenia. Al "Congreso de los Diputados" ho han fet pitjor encara, hi han escenificat un altre sainet conegut... "-no t'estimo... ni jo tampoc a tu, elis, elis". Déu n'hi do!

No n'aprendran mai. Ni que centenars de milers de ciutadans patriotes els hi cridin esgargamellant-se uns dies abans.

Anem parant l'orella i afinant la vista, oi?

N'hi ha uns altres, els 'nous', que sembla que tenen el cap més ben posat sobre les espatlles i hi van anant. De l'important, i marejador, nombre de sigles d'organitzacions que avancen cap a la independència n'ha sortit una proposta imprescindible i que sembla seriosa: "-anem-hi junts o ens la tornarem a fotre".

Solidaritat Catalana per l'Independència l'han anomenat els proposants. Sona prou bé.

Ara s'ha d'anar avançant i sumant. Si més no han d'anar-ne parlant i configurant un programa i unes llistes. Cal que els que acabin demanant-nos el vot a la tardor tinguin clar que el que és important, ara com ara l'únic que és important, és el país, la nació, i ens ho transmetin. Després, bo i proclamada la independència des del Parlament, convocat el referèndum que ho sancioni, redactada la Constitució Catalana i refrendada, ja tindran temps d'explica-nos què tenen de diferent i de bo cadascuna de les seves propostes particulars.

Seguim afinant la vista i parant l'orella, que hi estem anant.


Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència
Ens criden
La crida a la solidaritat independentista rep les primeres respostes
Els partits catalans trenquen la fràgil unitat de la resolució del parlament


.

'Quan convé seguem cadenes' ...doncs som-hi !

La gent ja hem complert. Catalanes i catalans, joves i vells, de 'dretes' i d''esquerres', d'aquí i d'allà, vam anar a Barcelona, un dissabte de juliol a les sis de la tarda, que es diu aviat i se'n ha de tenir ganes, i vam passar-nos l'estona cridant 'IN'!!!! 'INDE'!!!! 'INDEPENDÈNCIA'!!!!. Caminant quan podiem o allà plantats a l'embús. D'allò de 'volem l'estatut' no en vaig sentir prou gaire res, potser el senyor Montilla i un parell d'amics seus... vaja, no ho sé perquè no vaig tenir el plaer, ni m'hi vaig esforçar gaire, tot s'ha de dir, d'acostar-me prop d'ell.

Uns que es coneix que tenen unes calculadores diguem-ne atòmiques, els n'hi van sortir cinquanta o seixanta mil, sense descomptar-se. Uns altres, tirant curt, un milió i mig. I la guardia urbana, que aquest cop van tirar llarg pel que es veu, en va comptar un milió cent mil. No ve d'aquí, n'erem un grapat que posava la pell de gallina.

I qui vulgui fer lectures esgairades, doncs allà ell. Potser que passi per un professional de la dislèxia i que miri que tingui també uns bons coneixaments d'oftalmologia, d'otorrinolaringologia i, fins i tot, de psiquiatria, que tal vegada el podrà ajudar ...si es deixa.

Ara, però, sembla que és l'hora dels que es dediquen a la política i també dels que s'hi volen dedicar de bell nou. Perquè la gent, la massa que diuen, podem deixar clar què volem, cap on volem anar, d'on volem sortir-nos-en... però els que ens ho han de fer accessible, portar i treure, són els polítics i els seus partits. És des del Parlament d'on s'ha de proclamar la Independència i al Parlament el que hi ha són els polítics dintre els seus partits.

Clar que els que tenim la paella pel mànec som les 'masses', que som els que anem de tant en tant a deixar un paperet a una mena de terrari per a dir qui permetem que tingui la responsabilitat de fer i desfer durant quatre anys. Ja caldrà que no ens deixem entabanar, altre cop, per xerrameques i esbufegs tipus 'que ve el lloPP', o per crits a cau d'orella de 'peixos al cove', ni per antiguitats museístiques sobre la 'unitat dels treballadors'. Tot això si de cas després, un cop haguem agafat fermament el camí que ens correspon i que vam passar-nos la tarda cridant a cor que vols.

Malgrat tot, d'aquí a l'hora del paperet a l'urna, els que es dediquen ara com ara a la política ja convindria que anessin explicant-se els uns als altres què és que va passar dissabte. Sobretot als seus col·legues de fora, als de l'estat espanyol no cal no, del Parlament Europeu, dels partits afins de països civilitzats, als que hagin pogut contactar des de les Delegacions de la Generalitat de Catalunya, que potser sigui per a això per al que serveixin. Que de fora vagin veient i notant que això va de bo, perquè serà des de fora d'on hauran d'arribar les complicitats, els recolzaments i el reconeixament, al cap d'avall.

I tots nosaltres anem parant l'orella i afinant la vista, per a que el dia del paperet anem a tornar a dir què volem i qui permetrem que se'n cuidi, dels que ja hi són i que ja hem anant veint què fan a l'hora de la veritat, o dels nous, que hauran de començar per posar-se d'acord i no deixar-nos amb un batibull de sigles.

Som-hi, doncs?!


Som una Nació: nosaltres decidim
1.500.000 ciutadans omplen Barcelona per la independència
Imatges
Del milió i mig als seixanta-vuit


.

Decidim anar-hi, oi?

Estem convocats tots per el que en diuen la Societat Civil per a anar dissabte dia 10 de juliol a fotre una botifarra immensa, tot formant part d'una manifestació, a l'estat espanyol.

Hi anirem, oi?

Hi ha coses que sonen bé: 'societat civil', sense militars ni militants; 'som una Nació', un lloc d'una determinada manera i amb una determinada cultura on neixem persones; 'nosaltres decidim', expressió d'una voluntat de ser adults i lliures...

N'hi ha d'altres que no en sonen gens de bé: 'summissió', 'cul llogat', 'sí bwana', "a las órdenes de usted", 'que ve el lloPP', "indisoluble unidaz"...

Aquest dissabte se'ns convoca, sense dir-ho específicament, clar, a fotre una incommensurable botifarra al centralisme, a la "unidaddeespaña", a l'expoli, a la seva "constitución", als seus "tribunalesconstitucionales", als titafluixa, als botiflers, a seguir sent, en definitiva, massels i esclaus.

Hi anirem, oi?

Perquè mai en els últims tres-cents anys hi ha hagut unes condicions tan favorables per a fer-ho i, a més a més, pacíficament, democràticament i legítimament bo i que diguin que ilegalment (segons les seves lleis i estatuts i constitucions).

L'estatut? Que se'l confitin. Sense ser la solució, va sortir del Parlament de Catalunya amb unes possibilitats que arribaven a il·lusionar, il·lusos que som, ves. Però després de l'"apaño" entre el Mas i el Sapatero, després del ribotat del Guerra, després de "las Cortes", ja va quedar un bon nyap. Un nyap que una minoria vam anar a votar, alguns que NO, però la majoria de babaus que vam votar van dir que sí, per allò de 'que ve el lloPP' més que res i vam tornar a estar ben fotuts. I el lloPP, a sobre, va venir, vaja, va anar a dir al "tribunalconstitucional" que allò no podia ser, que què ens haviem cregut, que si patatim, que si patatam...

I aquell grupet, amb tota la catxassa, va acabar dient el que fa tres-cents anys que ens diuen: "ustedes a callar i a pagar, que para eso están", "que es eso de Nació, de llengua preferent, de...", "no nos toquen los indisolubles i nos escriben cien veces 'la indisoluble unidad de la nación española' en cada página de su estatut, pues no faltaría más".

Botifarra !!!!

Hi anirem, oi?
Jo hi aniré.
Em sento ben moralment exclòs de la constitució espanyola.


.