Decidim anar-hi, oi?

Estem convocats tots per el que en diuen la Societat Civil per a anar dissabte dia 10 de juliol a fotre una botifarra immensa, tot formant part d'una manifestació, a l'estat espanyol.

Hi anirem, oi?

Hi ha coses que sonen bé: 'societat civil', sense militars ni militants; 'som una Nació', un lloc d'una determinada manera i amb una determinada cultura on neixem persones; 'nosaltres decidim', expressió d'una voluntat de ser adults i lliures...

N'hi ha d'altres que no en sonen gens de bé: 'summissió', 'cul llogat', 'sí bwana', "a las órdenes de usted", 'que ve el lloPP', "indisoluble unidaz"...

Aquest dissabte se'ns convoca, sense dir-ho específicament, clar, a fotre una incommensurable botifarra al centralisme, a la "unidaddeespaña", a l'expoli, a la seva "constitución", als seus "tribunalesconstitucionales", als titafluixa, als botiflers, a seguir sent, en definitiva, massels i esclaus.

Hi anirem, oi?

Perquè mai en els últims tres-cents anys hi ha hagut unes condicions tan favorables per a fer-ho i, a més a més, pacíficament, democràticament i legítimament bo i que diguin que ilegalment (segons les seves lleis i estatuts i constitucions).

L'estatut? Que se'l confitin. Sense ser la solució, va sortir del Parlament de Catalunya amb unes possibilitats que arribaven a il·lusionar, il·lusos que som, ves. Però després de l'"apaño" entre el Mas i el Sapatero, després del ribotat del Guerra, després de "las Cortes", ja va quedar un bon nyap. Un nyap que una minoria vam anar a votar, alguns que NO, però la majoria de babaus que vam votar van dir que sí, per allò de 'que ve el lloPP' més que res i vam tornar a estar ben fotuts. I el lloPP, a sobre, va venir, vaja, va anar a dir al "tribunalconstitucional" que allò no podia ser, que què ens haviem cregut, que si patatim, que si patatam...

I aquell grupet, amb tota la catxassa, va acabar dient el que fa tres-cents anys que ens diuen: "ustedes a callar i a pagar, que para eso están", "que es eso de Nació, de llengua preferent, de...", "no nos toquen los indisolubles i nos escriben cien veces 'la indisoluble unidad de la nación española' en cada página de su estatut, pues no faltaría más".

Botifarra !!!!

Hi anirem, oi?
Jo hi aniré.
Em sento ben moralment exclòs de la constitució espanyola.


.