Una eina imprescindible dels obrers per a fer-se valer davant les injustícies abusives de la patronal o l'estat.
La que més em ve al cap és la Vaga de Tramvies de l'any 1951. En les acaballes de l'immediata postguerra i de les cartilles de racionament, amb la represió feixista acollonint i empastifant-ho tot, la gent del poble va decidir, quasi espontàniament, plantar-se i desafiar el règim no agafant el tramvia arrant la puja de preu del bitllet que els hi volien encolomar. Gent i més gent a peu pels carrers i els tramvies buits. Un èxit que va obligar les 'autoritats' a fer-se enrera i deixar el preu del bitllet com estava. L'enhorabona amb l'ogull de pertanyer (aviat llavors) a la classe obrera.
De cara dimecres vinent, dia 29 de setembre 2010, n'hi ha convocada una altre.
Res a veure amb la de 1951.
Unes centrals sindicals domesticades volen treure pit i fer-se valer, no de cara els treballadors i ciutadans, sinó de cara el poder, fent-se un espai més ample i poder mantenir els privilegis funcionarials de que gaudeixen. Contra la reforma laboral, diuen, que el govern centralista espanyol s'ha tret de la màniga per a fer-se valdre, al seu torn, davant la gran patronal, presidida, per cert, per un paio ineficaç i incompetent que va tancant empreses seves, i per a que la crisi la paguin els que l'han provocat i bla, bla, bla...
Uns altres s'han apuntat al carro i la convoquen per la independència de Catalunya. Mira, ja que es fa, treiem-ne suc. Està bé, oi? Però potser és barrrejar cireres amb esclops, no? La Independència de Catalunya es mereix, sens dubte, una Vaga General, però per si mateixa, no pas fent un capmàs.
He estat dubtant molt d'afegir-m'hi, de fet encara tinc dubtes. Però malgrat uns o altres acabin aprofitant-se'n, probablement faré vaga i la WEB STAP que administro també. Amb el nas tapat, això sí.
Tant se val que els que la convoquen no em mereixin cap, o no gaire en aquest cas, credibilitat. Les pífies, les mentides continuades, els enganys descarats i la incompetència del ZP i la seva colla són tant voluminosos, tant continuats, tan desastrosos, que no sabria passar aquell dia sense expresar-ho també.
La faré perquè crec en el dret de treballadors i ciutadans en general a manifestar contundenment el seu malestar; perquè crec que l'actual govern dels espanyols està incapacitat per a resoldre la situació de crisi financera; perquè n'estic fins el cap d'amunt de tant centralisme incompetent; perquè crec fermament en el dret del nostre país de desvincular-se de l'aplastant estat espanyol. Per això la faré. I per això el dimecres 29 de setembre la WEB STAP no s'actualitzarà i només s'hi podrà entrar a la versió de dimarts, el dia abans.
Després potser hauré d'anar a cal metge, perquè el meu pobre nas estarà tant massegat de tants dies d'apretar-me'l per a no sentir la ferum que potser sí que caldrà que li facin una mirada.
Vaga de tramvies 1951
.
divendres, 24 de setembre del 2010
dimecres, 8 de setembre del 2010
Sentiments i orgull
'El nostre sentiment - el teu orgull'. No sé, no sé...
Potser sigui una idea genial aquest eslògan i amb les meves limitacions no sóc capaç d'entendre-ho. Tan de bo la resta de gent andreuenca s'hi identifiqui i es vegi motivada per a apropar-se més a la Unió Esportiva. Ja es veurà.
Per la meva banda no sé veure com els sentiments d'uns altres poden fer-ne sentir orgullós a un tercer. Si es comparteixen aquests sentiments sí, és clar, aquest pot ser el meu cas personal, ja que tinc un sentiment positiu cap a l'equip de futbol del meu poble i d'això me'n sento orgullós, com se'n deu sentir el o els que l'han ideat. Però l'andreuenc o l'andreuenca culé o perico, o del Betis per citar un altre club, perquè haurien de sentir-se orgullosos del sentiment d'uns veïns seus per un altre club que no sigui pel que ja tenen sentiment i, probablement, orgull? I, a més a més, veure's motivats no només a prestar atenció a què fa i com li va a aquest club que no és el seu, sinó a rascar-se la butxaca i anar a veure partits i no parlem ja de fer-se soci, abonat o accionista, que hauria de ser l'objectiu de la frase.
És aviat per a opinar críticament sobre la nova Junta de la Unió Esportiva, clar, tot i així ja hi ha alguns senyals que permeten fer alguna reflexió. Bo, això de la Grada Jove, pot motivar a que s'associïn més noies i nois, ja que els preus els són favorables i segurament ja compartien els sentiments, fins i tot potser l'orgull. Bo, el recolzament a la iniciativa de l'Esplai Sant Pacià per a visionar el partit contra el Dènia en pantalla gegant al local del teatre i en favor d'Esplais pel Món...
L'eslògan no em sembla, com ja he deixat clar, tant bo. Apujar els preus tampoc és allò que faci trempar, bo i que segurament s'havia de fer. El disseny del carnet d'aquesta temporada tampoc excita gaire.
I, clar, considerar que la WEB STAP no és mereixedora d'acreditació de premsa, és d'una manca de visió, de sensibilitat i de càlcul, increïbles, fins i tot de respecte.
Que el mitjà andreuenc amb més audiència del nostre poble, 294.000 visites en els últims dotze mesos, 3.500.000 de visites des del seu inici fa prop de 13 anys, que informa en portada setmana a setmana del proper partit i dels resultats i classificació, que va promoure l'adequació i el canvi de l'escut que havia imposat la dictadura, que sigui on primer es pot conèixer el resultat de cada partit... no mereixi poder acreditar-se com a premsa per a moure's per l'estadi, és com per a dubtar que aquesta Junta tingui les coses massa clares.
Que el seu webmestre, jo, sigui o no soci del club, que ho és, ho sóc, abonat i accionista, no hauria de tenir res a veure amb que al voltant d'un miler de visitants diariament veuen atreta l'atenció cap a la Unió Esportiva Sant Andreu, per a que això pogués i sabés valorar-ho amb justícia la Junta del Club. Vaja em sembla a mi.
El seus sentiments, el meu orgull? ...de moment ho tenim fotut.
l'eslògan i el carnet 2010-2011
el partit Dènia-Sant Andreu en pantalla gran a Sant Pacià
la WEB STAP
La Unió Esportiva a la WEB STAP
el calendari de partits a la WEB STAP
la classificació a la WEB STAP
.
Potser sigui una idea genial aquest eslògan i amb les meves limitacions no sóc capaç d'entendre-ho. Tan de bo la resta de gent andreuenca s'hi identifiqui i es vegi motivada per a apropar-se més a la Unió Esportiva. Ja es veurà.
Per la meva banda no sé veure com els sentiments d'uns altres poden fer-ne sentir orgullós a un tercer. Si es comparteixen aquests sentiments sí, és clar, aquest pot ser el meu cas personal, ja que tinc un sentiment positiu cap a l'equip de futbol del meu poble i d'això me'n sento orgullós, com se'n deu sentir el o els que l'han ideat. Però l'andreuenc o l'andreuenca culé o perico, o del Betis per citar un altre club, perquè haurien de sentir-se orgullosos del sentiment d'uns veïns seus per un altre club que no sigui pel que ja tenen sentiment i, probablement, orgull? I, a més a més, veure's motivats no només a prestar atenció a què fa i com li va a aquest club que no és el seu, sinó a rascar-se la butxaca i anar a veure partits i no parlem ja de fer-se soci, abonat o accionista, que hauria de ser l'objectiu de la frase.
És aviat per a opinar críticament sobre la nova Junta de la Unió Esportiva, clar, tot i així ja hi ha alguns senyals que permeten fer alguna reflexió. Bo, això de la Grada Jove, pot motivar a que s'associïn més noies i nois, ja que els preus els són favorables i segurament ja compartien els sentiments, fins i tot potser l'orgull. Bo, el recolzament a la iniciativa de l'Esplai Sant Pacià per a visionar el partit contra el Dènia en pantalla gegant al local del teatre i en favor d'Esplais pel Món...
L'eslògan no em sembla, com ja he deixat clar, tant bo. Apujar els preus tampoc és allò que faci trempar, bo i que segurament s'havia de fer. El disseny del carnet d'aquesta temporada tampoc excita gaire.
I, clar, considerar que la WEB STAP no és mereixedora d'acreditació de premsa, és d'una manca de visió, de sensibilitat i de càlcul, increïbles, fins i tot de respecte.
Que el mitjà andreuenc amb més audiència del nostre poble, 294.000 visites en els últims dotze mesos, 3.500.000 de visites des del seu inici fa prop de 13 anys, que informa en portada setmana a setmana del proper partit i dels resultats i classificació, que va promoure l'adequació i el canvi de l'escut que havia imposat la dictadura, que sigui on primer es pot conèixer el resultat de cada partit... no mereixi poder acreditar-se com a premsa per a moure's per l'estadi, és com per a dubtar que aquesta Junta tingui les coses massa clares.
Que el seu webmestre, jo, sigui o no soci del club, que ho és, ho sóc, abonat i accionista, no hauria de tenir res a veure amb que al voltant d'un miler de visitants diariament veuen atreta l'atenció cap a la Unió Esportiva Sant Andreu, per a que això pogués i sabés valorar-ho amb justícia la Junta del Club. Vaja em sembla a mi.
El seus sentiments, el meu orgull? ...de moment ho tenim fotut.
l'eslògan i el carnet 2010-2011
el partit Dènia-Sant Andreu en pantalla gran a Sant Pacià
la WEB STAP
La Unió Esportiva a la WEB STAP
el calendari de partits a la WEB STAP
la classificació a la WEB STAP
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
-
►
2011
(11)
- ► de setembre (1)