La vaga general

Una eina imprescindible dels obrers per a fer-se valer davant les injustícies abusives de la patronal o l'estat.

La que més em ve al cap és la Vaga de Tramvies de l'any 1951. En les acaballes de l'immediata postguerra i de les cartilles de racionament, amb la represió feixista acollonint i empastifant-ho tot, la gent del poble va decidir, quasi espontàniament, plantar-se i desafiar el règim no agafant el tramvia arrant la puja de preu del bitllet que els hi volien encolomar. Gent i més gent a peu pels carrers i els tramvies buits. Un èxit que va obligar les 'autoritats' a fer-se enrera i deixar el preu del bitllet com estava. L'enhorabona amb l'ogull de pertanyer (aviat llavors) a la classe obrera.

De cara dimecres vinent, dia 29 de setembre 2010, n'hi ha convocada una altre.

Res a veure amb la de 1951.

Unes centrals sindicals domesticades volen treure pit i fer-se valer, no de cara els treballadors i ciutadans, sinó de cara el poder, fent-se un espai més ample i poder mantenir els privilegis funcionarials de que gaudeixen. Contra la reforma laboral, diuen, que el govern centralista espanyol s'ha tret de la màniga per a fer-se valdre, al seu torn, davant la gran patronal, presidida, per cert, per un paio ineficaç i incompetent que va tancant empreses seves, i per a que la crisi la paguin els que l'han provocat i bla, bla, bla...

Uns altres s'han apuntat al carro i la convoquen per la independència de Catalunya. Mira, ja que es fa, treiem-ne suc. Està bé, oi? Però potser és barrrejar cireres amb esclops, no? La Independència de Catalunya es mereix, sens dubte, una Vaga General, però per si mateixa, no pas fent un capmàs.

He estat dubtant molt d'afegir-m'hi, de fet encara tinc dubtes. Però malgrat uns o altres acabin aprofitant-se'n, probablement faré vaga i la WEB STAP que administro també. Amb el nas tapat, això sí.

Tant se val que els que la convoquen no em mereixin cap, o no gaire en aquest cas, credibilitat. Les pífies, les mentides continuades, els enganys descarats i la incompetència del ZP i la seva colla són tant voluminosos, tant continuats, tan desastrosos, que no sabria passar aquell dia sense expresar-ho també.

La faré perquè crec en el dret de treballadors i ciutadans en general a manifestar contundenment el seu malestar; perquè crec que l'actual govern dels espanyols està incapacitat per a resoldre la situació de crisi financera; perquè n'estic fins el cap d'amunt de tant centralisme incompetent; perquè crec fermament en el dret del nostre país de desvincular-se de l'aplastant estat espanyol. Per això la faré. I per això el dimecres 29 de setembre la WEB STAP no s'actualitzarà i només s'hi podrà entrar a la versió de dimarts, el dia abans.

Després potser hauré d'anar a cal metge, perquè el meu pobre nas estarà tant massegat de tants dies d'apretar-me'l per a no sentir la ferum que potser sí que caldrà que li facin una mirada.



Vaga de tramvies 1951


.