Vivia a Corbera de Llobregat, a un lloc entre Corbera Alta i Corbera Baixa que en deien Corbera Park (una agressió al medi ambient, de tres edifcis de vuit pisos d'alçada seguint una curva).Com que no me'n sé estar, vaig estar actiu aquells anys, sindicalment, cofundant l'Associació de Veïns de Corbera Baixa, promovent una Assemblea de Joves...
Aquell dia, el 23 de febrer de l'any 1981, per la tarda, vaig acompanyar a un col·lega de professió, feiem de viatjants, a La Salle Bonanova on ell jugava un partit de futbol-7, o futbol-5, no sé pas. La qüestió és que allà, un reducte dretà dretà, estava mirant com anava el partit i vaig poder escoltar un parell de xavals joves que em va semblar que deien que hi havia hagut un cop d'estat. Vaig parar l'orella, però no vaig poder sentir gaire més perquè usaven un to de veu baixet. El primer que se'm va acudir va ser que no podia estar a un lloc millor si allò era veritat. Allà, tret del meu company, no em coneixia ningú i era un lloc afí, si més no prou, als colpistes.
Quan en Joan va sortir bo i dutxat li vaig comentar. Ens vam preocupar i vam anar al seu cotxe, amb el que havien vingut junts, i vàrem posar la ràdio. Directament ens vam acollonir. Era veritat.
Un grapat de guardiescivils havien entrat al "Congreso de los Diputados" i tenien segrestats els polítics, a tots, de dretes i d'esquerres, nacionalistes bascos, nacionalistes catalans i nacionalistes espanyols. En Jordi Pujol va dir per la ràdio que estiguéssim tranquils, que el rei dels espanyols estava solucionant-ho. Encara ens vam acollonir més.
En aquell temps estava separat de la mare de la meva filla gran, que era l'única que llavors tenia. I, com que d'elles no m'havia de preocupar perquè s'estaven a casa dels avis, vaig demanar-li al Joan que em portés on estava el meu cotxe i vaig passar d'anar a Corbera, vaig 'refugiar-me' a un altre lloc, en principi, segur.
Vam posar la tele i vam anar mirant el que ens explicava. Anaven repetint alló de "-Todo el mundo al suelo!" i el "-Se sienten, coño!", els trets, la clavada de banyes a terra de tots els polítics, tret de dos, el comunista Carrillo, que deuria pensar que tant se valia el que fes, que ell d'allà no en sortiria viu, i el militar que feia de "Ministro de Defensa", que va plantar cara als feixistes i s'hi va resistir fins que el van haver de tirar per terra a la força.
Més tard va sortir-hi el rei dels espanyols dient que res, que ja s'havia solucionat tot, que apa! cadascú a casa seva i a dormir, que l'endemà seria un altre dia i s'hauria d'anar a treballar ...i una merda! no em vaig creure res i vaig seguir mirant la tele, a veure com anava evolucionant tot plegat i rumiant amb qui hauria de contactar per a coordinar-nos i decidir què fèiem.
A més de les dues de la matinada, però, em vaig posar a dormir. Acabava de veure's a guardiacivils sortint per les finestres del "Congreso". Semblava que ara sí, que la cosa s'havia 'normalitzat'.
L'endemà vaig veure quant encertat vaig estar en no anar-me'n cap a casa. Un veí de Corbera, en Jesús, un home molt molt peculiar, em va dir que, a un bar-restaurant d'un d'ells, les 'forces fàctiques' del poblet havien dit "-Ara li anirem a arreglar els comptes al de Corbera Park". La mare que els va parir!
I, si bé és veritat que no van guanyar i que el Tejero i els tancs que hi havia pels carrers de València van retirar-se, es van sortir amb la seva. Ara, al cap de trenta anys, està ben clar. Allò que semblava que potser prodria acabar sent, la "transición ejemplar", amb naltros i els bascos amb unes autonomies per aquells moments acceptables, es va ben estroncar : la LOAPA dels pebrots, les noves quinze "autonomías" més, el "café para todos", la “integridad territorial de España", on tots els nacionalistes espanyols van de bracet, associats ideològicament en aspectes que ens ben foten a tots...
A València els 'blaveros' van anar agafant terreny, atemptant impunement contra la gent de bé, amb el mal dissimulat recolzament de "socialistas" i "populares", que, de moment, han acabat deixant la gent sense senyal de TV3...
Aquí l'espoli econòmic constant, l'Estatut "cepillado" i fluixíssim, encara més retallat pel "Tribunal Constitucional", la summisió de molts, massa, dels 'nostres' polítics...
Estem ben arreglats. Colla de malparits!
Què? Anem votant indepedència i treballant per a que sigui aviat possible?
'El 23-F, trenta anys després' de Vicent Partal
'Tot açò d'ara ve d'allò' de Joan Josep Pérez Benlloch, aquella nit director del 'Diario de València'
Entrevista amb J. J. Pérez Benlloch a VilaWebTV
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada