Sant Andreu de Palomar

Sant Andreu de Palomar
Un poble amb 5.000 anys d'Història annexionat a contracor ...cap a la independència

dimecres, 17 de febrer del 2010

La Unió Esportiva que enamora

Durant uns anys i fins no en fa no massa, fins allà a finals del segle passat i primers d'aquest, la Unió Esportiva Sant Andreu i la gent de Sant Andreu estaven distanciats, no físicament, clar, però sí anímicament i afectuosa. S'ignoraven l'un a l'altre. Estaven girats d'esquenes.

Anar al camp un dia de partit era descoratjador. Sobretot si hi anaves algunes jornades seguides. Tres o quatre-centes persones, fot-li cinc-centes tirant llarg. I sempre, pràcticament, les mateixes. En un entorn d'uns 200.000 habitants, comptant tot Sant Andreu de Palomar, és a dir els 'districtes' de Sant Andreu i de Nou Barris (per cert, quin nom més lletjot per a un Districte Andreuenc que s'anomenava Roquetes abans del coi d'annexió).

Però a finals del 2001 un bon grapat de botiguers andreuencs van atendre la solicitud del Club, que s'havia anat conscienciant que calia fer alguna cosa per a trencar la tendència d'ignoràncies mútues, per a patrocinar un cartellet que deia 'Tots amb la Unió Esportiva Sant Andreu - omplim l'Estadi cada partit - recolzem l'equip - 1er. pas de la recuperació de l'Equip del Poble'. Amb aquest missatge, seixanta dos comerços hi van posar calerons i hi van apareixer. I sembla ser que va fer efecte.

Aquella Unió Esportiva de Tercera i, fins i tot, de Primera Regional, amb aquell gest d'apropament va rebre la contrapartida de que la gent andreuenca anés girant el cap, s'anés (re)interessant pel seu club de futbol i tornés a anar a rascar-se les butxaques a la guixeta per a entrar al camp.

I, noi, aquell equip que, segur segur, s'aburria sabent quina jugada xiularien i quina aplaudirien els quatre-cents habituals, es va anar motivant a mida que s'anaven omplint de mica en mica les grades i van sortir del pou de la 1a. Regional, ascendint a Tercera de nou.

El Club, per la seva banda, es va anar fent present al carrer, canviant el cartell que feia anys i panys que informava del proper partit --o del passat, que no s'actualitzava massa rigorosament--, organitzant recollides de joguines per Festes i deixant de veure a la gent com uns desagraïts caragirats.

Es va ascendir a Segona B, celebrant-se a la plaça de d'edifici de l'Ajuntament de Sant Andreu de Palomar. A l'estadi es va seguir tapant amb cossos el gris del ciment de les grades... i un entrenador per a oblidar per sempre més el va tornar a baixar a Tercera. La gent, els andreuencs i, també, força andreuenques, van seguir anant al camp. S'havia trencat el malefici.

L'arribada d'un home seriós, bo i que agradable i molt eficaç, en Natxo González, basc ell, va tornar la Unió Esportiva a Segona B. Es va guanyar la Copa Catalunya al Barça i a l'Espanyol. I aquella mateixa temporada, la passada, la del Centenari, es va jugar el "play off" d'ascens a Segona A. Un penal absurd va frenar la possibilitat de pujar, però no va refredar la gent.

En Joan Gaspart, el quefe, l'amo, l'home que feia més de 35 anys que aportava els calés necessaris per anar tirant i impedir que la Unió Esportiva desaparegués, es va fer càrrec del club. Un home de Barcelona que té, estranyament pel que és habitual, la sensibilitat de no anomenar mai, mai, "barri" a Sant Andreu de Palomar, sinó Poble: "-L'equip d'aquest Poble", "-El recolzament de la gent del Poble"... tant des de la gespa quan intervé micro en mà, com des del balcó de l'edifici del nostre Ajuntament, com a la tele en aquell programa de l'Albert Om, com al parlament del Sopar del Centenari davant el President de la Generalitat i l'alcalde de Barcelona. L'home que va acceptar la voluntat popular d'adequar l'escut del Club, recuperant els referents al poble i al país d'on és. I ara, inteligència i sensibilitat a flor de pell, va i ens salva el Versalles per a que torni a ser el què era i també la Seu Social de la Unió Esportiva.

I l'equip? L'equip, ben portat per aquest boníssim entrenador, és el líder del Grup 3er. de Segona B, a 9 punts del segon classificat, a hores d'ara. En 25 partits jugats fins ara tot just n'ha perdut dos i és el menys golejat.

Tot plegat enamora.



Pàgina web oficial de la Unió Esportiva Sant Andreu
Pàgina web de la U.E. Sant Andreu a la WEB STAP
El cartell del canvi de tendència
La campanya per a adequar l'escut

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors