Abstracció

L'abstracció la veig com la capacitat d'estar per la feina i els seus resultats sense parar esment o, si més no, no deixar-se distreure per l'entorn.

Aviat, el dilluns 22 d'aquest mes de febrer, hi haurà la primera trobada pública per a crear la plataforma Sant Andreu Decideix, integrada dins Barcelona Decideix, per a aplegar totes les persones i entitats interessades en anar preparant al 'Districte' de Sant Andreu la consulta per la independència --la del País, no pas encara la del Poble-- segons informava ahir VilaWeb.

Em sembla bé i hi aniré amb l'ànim d'ajudar tant com pugui a que surti bé, tant l'organització com el nivell de participació de la gent andreuenca.

No sé del cert qui l'ha convocada aquesta Assemblea Constituent, m'ha arribat que hi són un dels Castellanos, en Jaume Domènech i l'Ivan Altimira, ja m'està bé. Pel que conec de tots tres crec que s'ho prendran seriosament i maldaran per a que sigui un èxit el resultat final, és a dir l'organització de la consulta i el nivell de participació. No sé qui més hi ha ni a qui més em trobaré aquell dilluns, així és que hi aniré absolutament obert a escoltar quina serà la proposta i de quina manera es vol que s'articuli.

Amb el temps he anant aprenent a abstraurem, a anar per feina, a col·laborar i a mantenir la lleialtat amb els acords a que en l'assemblea o el grup de treball s'arriben, deixant de banda la meva opinió personal després d'haver-la exposat i defensat, tant si ha quedat reflectida en els acords com si no i a avantposar l'importància de l'èxit del projecte a l'agrat o desgrat dels companys de viatge, abstraent-me a l'hora de realitzar les feines que he assumit, sempre que no em semblin contràries a l'objectiu pactat, si això em sembla que passa, m'explico, toco el dos i segueixo recolzant externament l'èxit d'aquell objectiu.

També amb el temps he anat veient que no a tothom li passa el mateix. He escoltat moltes afirmacions de compromís que després, influïdes per entorns pretesament aliens, s'han deformat i han acabat fent passar pel davant de l'interès del resultat final les pressions de les capelletes. Fer passar bou per bèstia grossa, que es diu. Segur, però, que amb l'importància nacional d'aquest afer això no passarà, o, si més no, això és el que espero.

Haurem de saber abstraurens i pencar de valent, que Catalunya necessita poder anar a la seva, prenent les seves pròpies decisions, cometent els seus propis errors i gaudint dels seus propis encerts, sense constrenyiments ni tuteles no volgudes, ni demanades.

.