Sant Andreu de Palomar

Sant Andreu de Palomar
Un poble amb 5.000 anys d'Història annexionat a contracor ...cap a la independència

diumenge, 21 de febrer de 2010

Salvador Espriu

He llegit que avui fa vint-i-cinc anys que va morir Salvador Espriu i que es vol fer-li un homenatge a la blocoesfera.

Ho tinc fotut. Tot just fa quatre dies que vaig juntant paraules per a expresar idees, que em corren o que em venen al cap, a un bloc i, no sé si amb recança o directament amb vergonya, en sé ben poc de Salvador Espriu.

Em sonen alguns títols --'Primera Història d'Ester'--, alguna expressió --'Sinera' per Arenys-- i alguna cançó que Raimon va fer amb la seva obra --'Inici de càntic al temple'--.

Acabo d'aprendre que era un home que semblava aixut i que anava a la seva. Que era un mestre del llenguatge en el nostre idioma, que coneixia i expressava en els seus graus de màxima dificultat.

I, buscant, ja que es demana que se'n faci una cita, he trobat un títol que m'ha atret desseguida:

El meu poble i jo

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

(Salvador Espriu - Raimon)(1968)


Sí que sembla que parli del meu País, això és clar, i del meu Poble també, oi?


Article sobre Salvador Espriu a VilaWeb
Vídeo on Josep Maria Castellet, Josep Maria Espinàs i Emili Teixidor recorden el poeta
Cançoner de poesia cantada Raimon-Espriu


.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Seguidors